Le Chat Bleu

Le Chat Bleu (Capitol 1980)

Mink DeVille

De totes les criatures sorgides a mitjans dels setanta d’aquell cau anomenat CBGB, Mink deVille és la meva preferida. D’acord, faré una excepció amb els Ramones només perquè és impossible no estimar-los, però ningú com Willy DeVille -al cap i la fi la banda va acabar sent el seu vehicle musical fins que va volar per lliure- ha encarnat la independència de l’ artista aliè a les modes i el compromís amb el seu art.

Dic això perquè les discogràfiques i la premsa musical, sempre àvides de nous descobriments que continuïn fent rodar l’engranatge del negoci, van veure en aquell grapat de bandes que orbitaven al voltant de l’esmentat club de Nova York -Television, Blondie, Talking Heads…- un filó quan podrien explotar com un fenomen trencador, innovador, allò que es batejaria com a New Wave. Si els grups esmentats ja tenien poc en comú entre ells, Mink deVille, encara menys. La seva proposta es basava en el blues, el R&B, el rock macarra -aquests paios eren gats de carrer- les Ronnetes, uns tocs de soul, i, com ben aviat es veuria, les inquietuds artístiques de Willy DeVille el durien cap altres territoris.

No és cap descobriment que els discos que va gravar amb Capitol són els millors de la seva carrera. Sense menystenir fites posteriors, la trilogia que forma el seu impressionant debut Cabretta (1977) -no sabeu com m’ha costat descartar-lo per a la ressenya d’avui- Return to Magenta (1978) i el disc que ens ocupa avui, Le Chat Bleu (1980) no ha estat superada. Però ja sabeu que una cosa és la qualitat artística de l’obra i una altra ben diferent si això es tradueix en vendes i diners. Capitol havia alimentat esperances quan Spanish Stroll -el particular Walk on the Wild Side de DeVille, amb aires del Harlem latino- esdevingué un hit, però tot i que Return to Magenta era tan bo com Cabretta, no tenia -o no el van saber trobar- allò que busquen els executius discogràfics, el single potencial. Afegim el caràcter, diguem-ne difícil (ego monumental, hàbits tòxics…) de DeVille i entendrem per què s’havia començat a enrarir la relació amb Capitol. Poc s’imaginaven el que havia de venir.

Per a la gravació del tercer disc, Le Chat Bleu, DeVille només tenia al cap una cosa i es deia París. Sigui perquè estava convençut que tot artista -i ell se’n tenia com a tal, només faltaria- ha de conèixer la ciutat francesa, sigui per la fascinació per la chanson i per Édith Piaf o perquè a tot això cal afegir que, a més, li serviria per posar distància amb els problemes que s’estava creant a Nova York (deutes, mala vida, pressions del negoci) el cas és que exigeix a Capitol pressupost per viatjar i enregistrar a París. La discogràfica, que encara està esperant saber on va anar a parar la bestreta atorgada per al disc -segons la llegenda va ser dilapidada en festes, alcaloides i opiacis varis- s’hi nega en rodó: s’enregistrarà als EUA i amb un pressupost tancat. DeVille apuja l’aposta, dissol la banda i paga de la seva butxaca -bé, una altra llegenda diu que els diners surten de la venda l’equip de la gira que Capitol havia posat a la seva disposició- el viatge a Europa. Ha! Quina peça.

Willy DeVille i Toots -la seva parella llavors- lluint el tatuatge del gat que il·lustra
la portada de Le Chat Bleu

DeVille pot ser un tarambana, però sap què vol i el seu talent és reconegut malgrat el pocs anys que està en el negoci. Només així s’entén que Doc Pomus (figura capdal de la composició del s. XX, una autèntica factoria de cançons per artistes com Elvis, Ray Charles, The Drifters…) que l’ha vist actuar, li proposi escriure conjuntament tres cançons que aniran a Le Chat Bleu. A més, DeVille ha aconseguit els serveis de Steve Douglas -associat a Phil Spector- perquè produeixi el disc, a més de tocar el saxo. Més encara, el mateix Douglas contacta amb la secció rítmica d’Elvis Presley, el duo Jerry Scheff i John Tutt perquè hi participin (Scheff reconeixeria en la seva autobiografia que Le Chat Bleu és un dels seus àlbums de rock favorit de tots els temps). Poca broma, ho diu qui va ser músic d’Elvis Presley. Què falta? Doncs que DeVille no s’atura fins que aconsegueix els serveis de Jean Claude Petit, qui fou arranjador d’Édith Piaff i que s’encarregarà de la secció de corda.

Que DeVille va gravar Le Chat Bleu a la seva manera i no es va deixar res al pap, Capitol en va ser conscient només rebre disc. Ells, que havien fitxat un artista, que si no el podien vendre com a punk, almenys com a New Wave, aquest els presentava un disc ple d’acordions, saxos, ritmes cajun (una ètnia francòfona de Louisiana que el tenia fascinat), arranjaments de corda i chanson francesa. Tot embolcallat amb una veu que a estones era de vellut i a estones de filferro espinós, que canviava de registre amb una facilitat increïble i que sonava sincera no importa quin pal fos el que toqués en cada cançó de l’àlbum. Malgrat haver-los lliurat el seu millor disc, Capitol no sabia què fer amb ell, ni com vendre’l. L’únic que va tenir clar fou que no el publicaria.

Vist amb la perspectiva que donen quaranta-cinc anys queda clar que no van saber veure el que tenien entre mans. Si el que buscaven era un single per promocionar Le Chat Bleu, d’acord, Slow Drain no era Spanish Stroll per molt que repetís els sons del gueto i aires latinos, però podrien haver triat entre les dues fuetades rockeres que hi contenia. El guitarrista Louis X. Erlanger, únic supervivent de Mink Deville, s’hi havia afegit a darrera hora i tan Savoir Faire com Lipstick Traces aporten pedigrí rocker i autenticitat ravalera a un àlbum ple de contrastos. També ho podria haver estat This Must Be The Night, l’encisador tema que obre l’àlbum amb un saxo i uns cors Ronettes a la tornada que a mi em recorden al Lou Reed de l’època Street Hassle, encara que tothom l’associa més amb Bruce Springsteen. Ja que ha sortit el Boss -déu quina mania que li tinc, no a ell, a aquest apel·latiu- deixeu-me dir que sempre se n’ha parlat de punts en comú en la seva música, alguns fins i tot esmenten temes fàcilment “intercanviables” entre els dos artistes. DeVille sempre ha parlat bé de Springsteen, per altra banda, tot i que el seu ego el feia afirmar que mai havia escoltat un disc del de New Jersey.

De lectura obligada per a qualsevol aficionat
a la música de Willy DeVille

Le Chat Bleu és, de totes maneres, el disc que mostra un artista decidit a no quedar-se encasellat en un estil, defensant la seva independència artística i explorant camins amb els quals engrandir la seva obra musical. Els mitjos temps i balades escrits amb Doc Pomus es troben entre el millor de l’àlbum: That World Outside conté un magnífic saxo a càrrec de Steve Douglas, i tant You Just Keep Holding On com Just to Walk That Little Girl Home converteixen DeVille en chansonnier acompanyat per una sublim secció de corda en la primera i uns lluminosos acordions en la segona. I quan es posa a versionar, DeVille té pocs rivals, el hit de 1957 dels Jive Bombers Bad Boy és un retorn al doo-wop que interpreta amb la naturalitat de qui ha crescut mamant aquesta música, i pel que fa a Mazurka… Com us ho diria… Ho entendreu millor si us ho explica el nostre home: “a mi em van fotre fora de Capitol per col·locar un acordió cajun a Le Chat Bleu. No havien sentit una cosa així en sa vida!”. He deixat pel final del darrer tema, Heaven Stood Still, perquè no és que sigui només la coda, el sumari de tot l’expressat a Le Chat Bleu. Estic segur que aquest tema és el que tenia entre cella i cella quan se li va ocórrer anar a París, contactar amb Jean Claude Petit i entrar a gravar als estudis L’Aquarium. Posat’s a trobar referents transgressors millor Édith Piaff que el punk i la New Wave devia pensar Monsieur DeVille mentre somreia prenent una absenta en un cafè de Montmartre. I a fe que li fa justícia, una interpretació superba. Si alguna vegada ha tingut sentit la frase que diu que una cançó justifica tot un àlbum, aquest és el cas.

Com he comentat abans, Capitol Records va bloquejar l’edició de Le Chat Bleu, però la sucursal francesa d’EMI -propietària de Capitol- sí que va saber veure el potencial d’allò que li havia caigut a les mans i distribueix una edició només per Europa. I per una vegada hi ha justícia en aquest món i el disc és un èxit. Tant, que als EUA es converteix en un dels discs d’importació més venuts de l’any, la qual cosa obliga Capitol a empassar-se el gripau i publicar-lo finalment a casa on la revista Rolling Stone l’inclou entre els cincs millors àlbums de l’any. Deville, continua somrient, ara amb fundes d’or que s’encasta a les dents iniciant així una transformació que el portarà de dandy latino de Harlem a capità Hook. És, també, el final del seu contracte amb Capitol.

La vida i obra de Willy DeVille, un dels artistes que més ha fet per mostrar les arrels mestisses de la música americana, dóna per un llibre i aquest existeix. No vull acabar sense esmentar El Hombre a quien Rosita robó el televisor (Editorial Milenio, 2003) de Carlos Zanón i agrair la seva inspiració per a aquesta ressenya. Escrit en una prosa amena, a estones divertida i, per damunt de tot, documentada de manera excel·lent. Recomanable per als amants de la música i imprescindible per a tots els seguidors d’aquest artista immens que fou Willy deVille.

Bifurca